dimarts, 15 de gener del 2008

D'anada i tornada

Avui vos present la més valuosa de les penyores de Pecan Pie. Només ha estat uns dies entre noltros i les fotos no són molt bones però aquí tenim el Mac Book de'n Hayden:

peça obtinguda després d'una llarga cacera el 9 de gener de 2008

La seva ha estat una història llarga. Quan Hayden partia cap a Canadà tenia un dia realment dur de connexions aèries i al control policial de l'Aeroport de Barcelona es va deixar el seu portàtil.

La tasca de Pecan Pie ha consistit en la recuperació del valuós objecte i el seu enviament de tornada cap a casa. La primera notícia la vaig tenir per telèfon quan Hayden, a Brusel·les, ens va avisar de que el seu ordinador havia quedat a Barcelona. Ens vàrem posar en contacte amb el departament d'objectes perduts i vàrem ser conscients que no seria fàcil la recuperació perquè aquesta mena de departament són molt gelosos i volen assegurar-se que no lliuren res a una persona que no és la propietària. Així que havíem de:
1. Provar que l'aparell pertanyia al Sr. Hayden i,
2. Aconseguir que ho entregassin a una persona que no era el propietari (en Hayden està una miqueta enfora com per passar-se pel mostrador d'Objectes Perduts).

Ha costat bastant obtenir la maquineta ditxosa (enviament de faxos, números de sèrie i trobar una ànima caritativa que pogués acostar-lo de Barcelona a Palma). Però la setmana passada va arribar aquí finalment.

El vaig obrir per treure-li una foto amb el mòbil que ha sortit molt borrosa i després l'hem empaquetat convenientment perquè arribi intacte a casa. Aquests dies que s'ha passat a casa podem assegurar, i així li transmetrem al seu propietari, que s'ha comportat molt bé, no ha donat guerra ni ha molestat. Ara està de tornada amb el seu papim i de la seva arribada sa i estalvi tendrem notícies en pocs dies, esper.

sortida de la penyora #4

Jur i perjur que no l'he posat en marxa per treure totes les demos de temes inèdits que segur que en Hayden té a dins. O per simple tafaneria. He de reconéixer que em va costar molt però que ni l'he encès.

Paraula de Pecan Pie!