dimarts, 15 de gener del 2008

D'anada i tornada

Avui vos present la més valuosa de les penyores de Pecan Pie. Només ha estat uns dies entre noltros i les fotos no són molt bones però aquí tenim el Mac Book de'n Hayden:

peça obtinguda després d'una llarga cacera el 9 de gener de 2008

La seva ha estat una història llarga. Quan Hayden partia cap a Canadà tenia un dia realment dur de connexions aèries i al control policial de l'Aeroport de Barcelona es va deixar el seu portàtil.

La tasca de Pecan Pie ha consistit en la recuperació del valuós objecte i el seu enviament de tornada cap a casa. La primera notícia la vaig tenir per telèfon quan Hayden, a Brusel·les, ens va avisar de que el seu ordinador havia quedat a Barcelona. Ens vàrem posar en contacte amb el departament d'objectes perduts i vàrem ser conscients que no seria fàcil la recuperació perquè aquesta mena de departament són molt gelosos i volen assegurar-se que no lliuren res a una persona que no és la propietària. Així que havíem de:
1. Provar que l'aparell pertanyia al Sr. Hayden i,
2. Aconseguir que ho entregassin a una persona que no era el propietari (en Hayden està una miqueta enfora com per passar-se pel mostrador d'Objectes Perduts).

Ha costat bastant obtenir la maquineta ditxosa (enviament de faxos, números de sèrie i trobar una ànima caritativa que pogués acostar-lo de Barcelona a Palma). Però la setmana passada va arribar aquí finalment.

El vaig obrir per treure-li una foto amb el mòbil que ha sortit molt borrosa i després l'hem empaquetat convenientment perquè arribi intacte a casa. Aquests dies que s'ha passat a casa podem assegurar, i així li transmetrem al seu propietari, que s'ha comportat molt bé, no ha donat guerra ni ha molestat. Ara està de tornada amb el seu papim i de la seva arribada sa i estalvi tendrem notícies en pocs dies, esper.

sortida de la penyora #4

Jur i perjur que no l'he posat en marxa per treure totes les demos de temes inèdits que segur que en Hayden té a dins. O per simple tafaneria. He de reconéixer que em va costar molt però que ni l'he encès.

Paraula de Pecan Pie!

dimarts, 11 de desembre del 2007

Esos pelos

peça capturada el desembre de 2007

Heus ací un clàssic: una pinta. Aquesta en qüestió pertany a Mamen Rodrigo, corista i glockenspielista del grup madrileny Richter, encapçalat per en Richter, Dany Richter.

Per tal que us feu idea del seu tamany (sembla un accessori de la senyorita Pepis) hem fotografiat l'estri conjuntament amb un regla.

Coll d'ampolla

peça obtinguda l'1 de novembre de 2007

Heus aquí la incomprensible deixalla que ens vàrem trobar després de la visita de Dolly Varden. Es tracta d'un coll d'ampolla. Si la Sra. Pie ni el Sr. Pecan saben ben bé quina és la seva funció però, en un extrem exercici d'imaginació han arribat a la conclusió que no és el que pareix (sobretot perquè sembla que pertany al Sr. Steve Dawson i no a la Sra. Diane Christiansen) i que potser sigui una mena de complement per a tocar la guitarra.

Calcetins

La penyora de la visita més il·lustre que hem tengut són aquests calcetins que pertànyen a la Sra. Victoria Williams. Possiblement un dels darrers testimonis immaterials de la vida conjugal finiquitada del Sr. Olson i la Sra. Williams.

Heus-els ací:

peça obtinguda l'agost de 2006

L'aparició estel·lar de la rateta de'n Tomeu (vella companya de vídeo-clips domèstics) és un recurs artístic.

El bloc més inútil de la història

Si més no, un d'ells.

A partir d'ara posarem aquí les penyores que els artistes es deixen a casa dels Sr. Pecan i la Sra. Pie. Si algú vol reclamar les seves penyores pot emprar el formulari de contacte de la web.